Inici / Interconnexió elèctrica entre Baixàs i Santa Llogaia

Interconnexió elèctrica entre Baixàs i Santa Llogaia

1.400 MW

AUGMENT CAPACITAT D’INTERCANVI

64,5 km

LONGITUD INTERCONNEXIÓ

8,5 km

TÚNEL A TRAVÉS DELS PIRINEUS

2 x 1000 MW

POTÈNCIA TRANSPORTADORA

La interconnexió elèctrica subterrània entre Baixàs (França) i Santa Llogaia (Espanya) és una obra pionera al món.

Aquesta obra ha permès duplicar la capacitat d'intercanvi de 1.400 a 2.800 megawatts (MW), i augmentar la seguretat, estabilitat i qualitat del subministrament elèctric dels dos països i la resta d'Europa.

FRANÇA

Iconografía

Baixas

Estació conversora
Iconografía

26 km

Enllaç subterrani

FRONTERA

Iconografía

8,5 km

Túnel
Iconografía

30 km

Enllaç subterrani

ESPANYA

Iconografía

Santa Llogaia

Estació conversora

Trazado

La línea de interconexión eléctrica entre España y Francia tiene una longitud de 64,5 kilómetros, 33,5 de ellos en Francia y 31 en España. Enlaza las poblaciones de Baixas, en la comarca del Roussillon (Francia), y de Santa Llogaia, en el Alt Empordà (España).

La parte central de la línea atraviesa los Pirineos por el macizo de la Albera. Para este tramo se construyó un túnel de 8,5 kilómetros, 1 kilómetro en España y 7,5 kilómetros en Francia. El resto de la línea se soterró por el sistema de zanja.

España. En la parte española, la línea cruza el Empordà por los términos municipales de Santa Llogaia, Vilafant, Figueres, Llers, Pont de Molins, Cabanes, Biure, Capmany, Darnius, Agullana y La Jonquera. En su mayor parte, el trazado es paralelo a la autopista AP-7 y al tren de alta velocidad.

Francia. El trazado propuesto en la parte francesa fue el resultado de 15 meses de consultas con representantes y asociaciones del territorio. La línea pasa por las localidades de Baixas, Baho, Villeneuve-la-Rivière, Le Soler, Toulouges, Canohès, Ponteilla, Trouillas, Villemolaque, Banyuls dels Aspres, Tresserre y sigue en la mayor parte de su recorrido el trazado del tren de alta velocidad hasta la entrada del túnel, en Montesquieu des Albères. Después, el túnel pasa bajo los municipios de Le Boulou, Les Cluses y Le Perthus.

Zanja (parte francesa)

La població de Baixas, amb una extensió de 19 km² i pertanyent al cantó de Saint-Estève, té 2.217 habitants. Des de fa segles, és coneguda pel seu marbre de color blau (utilitzat en diversos edificis cèlebres, entre ells el santuari de la Immaculada Concepció de Washington) i pel seu vi amb denominació d’origen (de fet, el poble està envoltat de vinyes). El retaule de l’església romànica de Santa Maria és el més gran de França (17x12 m). A més, Baixas alberga l’ermita de Santa Catalina i fortificacions erigides en els segles XIII i XIV.

 

Web Baixas

Aquest poble, situat al cantó de Saint-Estève, té una població de 2.490 habitants i una superfície de 8 km². La seva església parroquial de San Vicente va ser construïda abans del segle X (època en la que va ser mencionada per primera vegada) i posteriorment fortificada el segle XII. Algunes restes d’aquestes fortificacions continuen visibles actualment. Si fa un passeig per Baho, també podrà veure un pòrtic de pedra marcat amb la data de 1663.

 

Web Baho

Aquest poble de 1.052 habitants i amb una petita superfície (4 km²) depèn del cantó de Saint-Estève. Alberga dos monuments: l’oratori de Nostra Senyora i l’església romànica de San Joan Evangelista, finalitzada al segle XVIII. L’interior d’aquesta última constitueix un patrimoni artístic bastant important.

 

Web Villeneuve de la Rivière

La població de Le Soler, pertanyent al cantó de Millas i amb una extensió de 10 km², té 5.825 habitants. Al llarg de la història de Le Soler, s’hi van construir diverses esglésies i castells. Actualment, encara es conserven fragments dels murs del castell construït més recentment (1143), alguns vestigis de l’església de Sant Julià i Santa Basilisa (segle XIII) i l’església de Santo Domingo (1554), construïda amb pedra i maons.

 

Web Le Soler

Touloges, cap de partit, té 5.396 habitants, repartits en una extensió de 8 km². Al segle XI, Toulouges va ser l’escenari de diverses assemblees de Pau i de la Treva de Déu, les prescripcions de les quals es van estendre arreu de França. La seva finalitat consistia en limitar les exaccions comeses en aquella època per senyors feudals rivals de la zona. Addicionalment, el patrimoni cultural d’aquesta població està format per una església romànica dedicada a la Verge de l’Assumpció, amb la part més antiga construïda al segle IX, i per un campanar neoclàssic que s’aixeca davant l’església.

 

Web Toulouges

Aquesta població de 4.349 habitants, situada al cantó de Toulouges i amb una extensió de 9 km², està patint una ràpida expansió demogràfica, degut a la seva proximitat amb Perpinyà (prefectura dels Pirineus Orientals i capital de la Catalunya francesa). Addicionalment, alberga algunes curiositats que la converteixen en un indret especial: un safareig que algunes dones de Canohès encara fan servir, una església dedicada a San Ciro i a la seva mare Santa Julita, i un monument funerari d’estil hel·lènic.

 

Web Canohes

Aquest poble del cantó de Thuir té una extensió de 14 km² i 1.827 habitants. El poblet de Nyls pertany a Ponteilla; en conseqüència, el poble compta amb no menys de tres esglésies. En primer lloc, l’església romànica de Sant Esteve i les esglésies de Sant Andreu i Santa Maria. El passatge de Ponteilla també mostra un quart campanar: el d’una antiga torre construïda per l’Ajuntament. A més, es poden visitar jardins exòtics que contenen plantes de tots els continents prop de Nyls.

 

Web Ponteilla

Trouillas, situada al cantó de Thuir, és un poble mitjà (1.424 habitants i 17 km²). El seu territori, gairebé dedicat a les vinyes, és travessat pel riu Canterrane i limita al sud amb un altre curs d’aigua, el Réart. A més de la seva església parroquial, el seu territori alberga les ruïnes medievals d’una antiga comanda de l’Ordre del Temple, denominada Mas Deu.

 

Web Trouillas

El petit poble (6 km²) de Villemolaque pertany al cantó de Thuir i té una població de 922 habitants. La viticultura ocupa un lloc molt important a la vida econòmica del poble. El patrimoni arquitectònic de Villemolaque està format principalment per un monestir d’estil romànic (pòrtic) i gòtic (claustre), anomenat Monestir del Camp, i per una Verge romànica de fusta policromada que data del segle XIII.

 

Web Villemolaque

Aquest poble del cantó de Céret té una població de 1.007 habitants i una superfície de 10 km². No ha subsistit cap element del poble original (època carolíngia) i els monuments més antics del poble es remunten al segle XII o XIII. L’església parroquial de Banyuls dels Aspres és d’estil gòtic i està dedicada a Sant Andreu. Són significatives les fortificacions que l’envolten.
Tresserre, situat al cantó de Thuir, té una població de 637 habitants i una superfície d’11 km². El seu patrimoni cultural és essencialment religiós: una església romànica dedicada a Sant Saturní, una capella de Sant Amansi i un retaule barroc de fusta policromada del segle XVII.

Túnel

Montesquieu des Albères, un poble del cantó de Argelès-sur-Mer habitat per 824 persones i amb una extensió de 17 km², està situat al peu del massís pirenaic de l’Albera. És conegut pel gran nombre de fonts i deus que s’hi poden trobar, al llarg de diversos camins pintorescs. El poble també posseeix un castell feudal del segle XI i una església romànica dedicada a Sant Saturní.

 

Web Montesquieu des Albères

La població de Le Boulou, amb una extensió de 14 km² i pertanyent al cantó de Céret, té més habitants (4.428) que els pobles circumdants. Rep molts visitants degut a les seves termes, molt apreciades per les qualitats terapèutiques de les seves aigües. Le Boulou és travessat pel riu Tech i alberga diversos elements interessants: una campana de més de 800 kg, que data del segle XV, una torre quadrangular (vestigi d’antigues fortificacions), l’estàtua de Pierre Bayle (el primer noi caigut oficialment per França, a la batalla Le Boulou), sense oblidar la seva església romànica en honor de Santa Maria.

 

Web Le Boulou
 

Com els pobles veïns, Les Cluses porta la marca de la presència romana a la Catalunya de l’antiguitat. El poble, pertanyent al cantó de Céret, té 219 habitants i una extensió de 9 km². La cèlebre Via Domitia, una calçada construïda pels romans per unir Roma amb la Península Ibèrica, travessa Les Cluses. A més, el Château des Maures (Castell dels Moros), tot i el seu nom, també va ser construït pels romans, abans de pertànyer als sarrains, que finalment van perdre la fortalesa davant les tropes de Carlomagne (segle IX). El poble també posseeix una església romànica erigida en honor a Sant Nazari.
 

Web Les Cluses

Amb una superfície molt petita (4 km²), aquest petit poble del cantó de Céret té 620 habitants i la particularitat de trobar-se a cavall de la frontera de França i Espanya, tot i que Le Perthus és completament francès. El poble, recorregut cada dia per 70.000 visitants en temporada alta, constitueix un important punt de comunicació entre França i Espanya. Com La Jonquera a Espanya, Le Perthus alberga un immens centre comercial fronterer. Els seus principals monuments són la fortalesa de Bellegarde, construïda al segle XVII per defensar el port del Pertús, i les ruïnes antigues de Panissars, amb una part dels fonaments de l’arc del triomf que Pompeu va fer construir per commemorar la seva victòria contra els espanyols.

 

Web Le Perthus

Zanja (parte española)

Situada a l’extrem nord de la comarca de l’Alt Empordà, aquesta poblacio de poc més de 3.000 habitants es trova just a la frontera amb França. El terme municipal del municipi, de 56,93 km², transcorre en part per la Serralada de l’Albera, paratge natural de gran valor paisatgistic.

La vida de la poblacio esta molt vinculada a las activitats relacionades amb la frontera, especialmente en l’àmbit comercial. El municipi conserva un bon nombre d’ermites romàniques i castells, com el de Requesens, el de Rocabertí o el de Canadal.

 

 Web La Junquera

Amb una població de poc més de 800 habitrants i un terme municipal de 27,72 km², aquest municipi de l’Alt Empordà llinda la veina comarca del Vallespir, a França, a través del pas de la Manrella, on es conserva el monument a Lluis Companys, president del govern català durant la segona republica española.

La poblacio destaca per la seva església de Santa Maria, construida a finals del segle XII i per les restes megalitiques que conserva. Agullana va tenir una important traidico a la industria del suro amb més de 40 fàbriques dedicades a la seva manufactura a principis del segle XX. 
D’aquesta época d’esplendor avui encera es poden veure importants edificacions modernistes. 

 

 Web Agullana

La seva poblacio supera per poc els 400 habitants i en el seu terme municipal de 35 km² destaca el pantà de Boadella, principal reserva d’aigua de la comarca de l’Alt Empordà.  

La seva economia gira avui al voltant del turisme. El municipi conserva menhirs i dolmens megalitics, aixi com una esglesia dedicada a Santa Maria, molt semblant a la de la veina localitat d’Agullana. Un dels seus fills ilustres és l’escriptor Josep Maria Gironella, autor de Els xiprers creuen en Déu.

 

 Web Darnius

Situat a la comarca de l’Alt Empordà, Capmany s’estén al llarg de 26 km². Amb una poblacio de prop de 600 habitants, el municipi és avui un dels principals centres de produccio vinicola de la comarca, amb més de vint cellers particulars que produeixen sota la denominacio d’origen Empordà. 

A més de la seva tradicio vinicola, un dels seus atractius és el museau d’aixetes amb més de cinc mil peces, i com molts altres municipis de la comarca conserva importants restes megalitiques.

 

 Web Capmany

Amb una població de poc més de 200 habitants i un terme municipal de 10 km2, és una de les poblacions més petites de la comarca de l’Alt Empordà. 

El municipi encara conserva les restes del Castell de Biure i destaca el monument a Pierre Bayle, un tamborinaire francès mort a la batalla de Montroig als 11 anys. A l’edifici de l’actual Ajuntament es conserva un antic molí d’oli.

 

 Web Biure

Situada al bell mig de la plana de l’Empordà i entre els rius Muga i Llobregat, aquesta població de 915 habitants i 60 km2 de terme municipal destaca per la fertilitat de les seves terres, dedicades bàsicament a l’agricultura. 

A Cabanes encara es conserva la torre medieval, últim vestigi del seu antic Castell, una construcció cilíndrica d’estil romànic i de deu metres d’alçada. 

 

Web Cabanes

Petita població de l’Alt Empordà, de 500 habitants, situada a meitat de camí entre Girona i Perpinyà. El seu terme municipal té una extensió de 9 km2.  

La població ofereix una àmplia oferta gastronòmica i conserva importants restes arquitectòniques, com és el cas de l’antic pont que creua el riu Muga o de les fortificacions medievals de Montmarí i de Molins. 

 

Web Pont de Molins

Amb 1.172 habitants i una extensió de 21 km² de terme municipal, Llers es troba a tan sols 5 kilòmetres de Figueres, la capital de la comarca.

El municipi conserva un important patrimoni històric, com el castell de Llers, l´església de Sant Quirze d´Olmells o el paratge natural del Rissec. 

 

Web Llers

Amb gairebé 45.000 habitants i 19 km² de terme municipal, Figueres és la capital administrativa i comercial de la comarca de l´Alt Empordá.

La ciutat destaca per ser la seu d´un dels museus més visitats del país, el Museu Dalí, però també compta amb el Museu de la Joguina, un altre gran referent de la comarca. Al seu gran atractiu comercial s´ha d´afegir una àmplia oferta gastronòmica i una gran activitat cultural. 

 

Web Figueras

La seva proximitat amb la ciutat de Figueres ha fet que aquesta sigui una de les poblacions que més creixement ha experimentat a la comarca de l´Alt Empordà, amb una població de 5.429 habitants i un terme nunicipal de 8 km2

Vilafant encara conserva les restes de l´antic nucli de Palol Salbadòria, un conjunt arqueològic de gran valor. Al seu terme municipal es troba l´estació del tren d´alta velocitat. 

 

Web Vilafant

Amb tan sols 2 km2 de terme municipal i 325 habitants, el municipi tenia una gran tradició artesanal, especialment pel que fa a la manipulació de la canya, per abundar-ne al rierol d´Àlguema. 

Santa Llogaia és el punt d´inici de la interconnexió elèctrica amb França i el lloc on s´ubicarà l´estació convertidora del costat espanyol. Al seu nucli destaca l´església del segle XVIII. 

 

Web Sta. Llogaia

Túnel y tuneladoras

La línea eléctrica de interconexión Baixas-Santa Llogaia entre Francia y España atraviesa el macizo pirenaico de las Alberas mediante un túnel de 8,5 km que transcurre paralelo al construido hace varios años para albergar la línea ferroviaria de alta velocidad. Las obras fueron realizadas por el consorcio HVDC (Eiffage, Dragados, Arcadis, Sener y Setec). La excavación se hizo mediante dos tuneladoras, desde cada uno de los extremos del túnel. 

Túnel y tuneladoras

La entrada norte está situada en Montesquieu-des-Albères (Pirineos Orientales) y la entrada sur en La Junquera (provincia de Gerona, España). En marzo de 2012 la tuneladora Albera partió de La Junquera y comenzó a “morder” el macizo pirenaico para encontrarse con su “hermana gemela” francesa, Canigó, que partió pocos meses después desde Montesquieu-des-Albères. El encuentro de estas dos máquinas, de más de 250 metros y 780 toneladas, se celebró el 22 de abril de 2013, apenas un año después. La excavación del túnel de 8,5 kilómetros de largo había finalizado. Diseñadas para este proyecto por la empresa alemana Herrenknecht, cada tuneladora consta de un cabezal de corte rotatorio (con un diámetro de 4,3 m), un doble escudo que les permite avanzar a través de la montaña y un completo equipo de regaza que garantiza el buen funcionamiento de las máquinas.

A una velocidad media de "crucero" de 23 metros al día, tanto Canigó como Alberas tuvieron que abrirse paso entre granodioritas, esquistos, granitoides, gneis y rocas miocénicas. Del lado francés de la frontera, las rocas eran más desmenuzables que las del lado español de la frontera (más granítico), por lo que la perforación por esa zona fue más delicada y el avance de la tuneladora más lento. La excavación del túnel supuso un volumen de desmontes cercano a los 120.000 m3. Coherente con el respeto al medio ambiente, Inelfe optó por su reutilización y se destinaron a la ampliación de la autopista A-9 en Francia.

Enlace subterráneo

La interconexión entre Baixas y Santa Llogaia está formada por dos enlaces de 1.000 MW y ±320.000 voltios y transcurre a lo largo de dos zanjas paralelas de 64,5 kilómetros de longitud (26 kilómetros en Francia, 30 kilómetros en España y 8,5 kilómetros en el túnel que atraviesa los Pirineos). La anchura total de las dos zanjas más el espacio de separación entre ambas es de unos tres metros de anchura y la profundidad de 1,5 metros. La excavación de las zanjas comenzó en julio de 2012 en el lado francés y en septiembre del mismo año en la zona española. Para evitar los obstáculos geográficos más importantes fue necesario realizar 37 perforaciones, algunas de especial dificultad, como la de del río Tec, donde la línea pasa a catorce metros de profundidad.

Enlace subterráneo

Además, para garantizar la máxima seguridad y limitar el impacto de la obra se diseñó una estrategia singular. Una vez excavadas, las zanjas se rellenaban al día siguiente después de haber colocado los tubos de los cables y el hormigón. A un ritmo medio de unos 200 metros de excavación al día, la construcción de las zanjas finalizó en Francia en octubre de 2013 y a principios de 2014 en España. La línea está formada por cuatro cables paralelos. La elección de los cables también fue otra de las peculiaridades del proyecto. El aislante que lo cubre no es de papel impregnado de aceite, como suele suceder en los cables submarinos, por ejemplo, sino que se trata de un aislante seco de polietileno reticulado (más conocido como XLPE, según el acrónimo inglés), un material que se ajusta mejor a las características técnicas de la línea eléctrica.

El tendido de los cables se inició en abril de 2013 en la zona francesa y unos meses más tarde en la española. Finalizó a mediados de 2014. Se necesitaron 260 kilómetros de cable, transportados en impresionantes bobinas de entre 42 y 83 toneladas, por carretera, para lo que se utilizaron remolques de 9 ejes y 72 ruedas. Para unir los diferentes tramos a lo largo del trazado se practicaron 144 empalmes, en un proceso laborioso y delicado. Para conectar entre sí dos tramos adyacentes había que instalar una junta, una especie de manguito prefabricado que debía colocarse en un entorno totalmente controlado y que requería de una mano de obra altamente especializada.

La obra fue un ejemplo de cooperación, con varios equipos trabajando simultáneamente en distintos sectores para respetar las restricciones agrícolas y medioambientales, así como los periodos de trabajo acordados con los propietarios y agricultores.

Estaciones conversoras

Debido a sus características técnicas (línea subterránea y longitud de 64,5 km) y para reducir las pérdidas eléctricas durante el transporte subterráneo, la interconexión Baixas-Santa Llogaia funciona con corriente continua en lugar de la corriente alterna utilizada en el resto de las redes. Esto supone la necesidad de un dispositivo de conversión de corriente eléctrica en cada extremo de la línea. Tanto en Baixas como en Santa Llogaia hubo que construir una estación conversora.

Las estaciones conversoras están formadas por varios edificios imponentes cuya superficie abarca un total de cuatro hectáreas para cada estación: dos edificios principales que albergan los módulos de potencia, los cuales constituyen los dispositivos principales de conversión de la corriente alterna en corriente continua, después de la transformación de la corriente alterna a un nivel de tensión apropiado gracias a voluminosos transformadores, y dos edificios más pequeños destinados a alojar todo el material de control.

En la construcción de las estaciones conversoras, se buscó, dentro de lo posible, una integración con el paisaje, un equilibrio entre la funcionalidad y el entorno. El techo de la estación de Baixas lo diseñó un arquitecto. Su altura es de 17 metros y la de Santa Llogaia alcanza los 25 metros. Cada estación consta de dos edificios principales de 17 metros de altura, que albergan los módulos de potencia (los encargados de la conversión de la corriente alterna en corriente continua), siete transformadores de más de 250 toneladas de peso (cuyo transporte desde Alemania precisó de una logística especial), un sistema de enfriamiento del aire y otros dos edificios más pequeños donde se ubica el material de control. Las obras comenzaron en enero de 2012 en la zona española, un poco después en la francesa. Finalizaron a mediados de 2014.

La tecnología utilizada para convertir la corriente continua en corriente alterna (y viceversa) se denomina VSC (Voltage Source Converter). Es una tecnología muy reciente e innovadora, que facilita la inversión del sentido de la corriente y el restablecimiento del suministro tras un corte de corriente eléctrica. La tecnología VSC ha demostrado ya su eficacia, pero nunca antes había sido utilizada para un enlace eléctrico de una potencia como la de la interconexión entre Santa Llogaia y Baixas, una novedad tecnológica mundial.

Compromisos del proyecto

Medidas ambientales

Tanto en la fase de diseño del proyecto como a pie de obra, uno de los objetivos de Inelfe fue minimizar el impacto sobre el entorno de la interconexión. La primera medida, aunque resultase más costosa, supuso el soterramiento de la línea y excavar un túnel que atravesara los Pirineos para preservar las pistas forestales del macizo de las Alberas.

En Francia, entre finales de 2008 y principios de 2010, el proyecto se sometió a debate público y a un proceso de concertación. RTE se reunió con los alcaldes, propietarios y asociaciones de la zona para informarles sobre la interconexión, consultarles y consensuar con ellos el trazado de la misma. El proceso se realizó en dos fases. En la primera se abordaron los aspectos relacionados con la corriente continua, los campos magnéticos, la línea subterránea y el medioambiente. En una fase posterior se organizaron cuatro talleres para analizar todas las características del territorio, lo que permitió determinar el trazado definitivo de la línea. Además, el proyecto se consensuó con los alcaldes de los municipios afectados y contó con el consentimiento del 97 % de los propietarios. Con el acuerdo de Administraciones y ciudadanos, RTE asumió 181 compromisos y medidas preventivas y correctoras que reducían el impacto ambiental del trazado: respeto a las zonas protegidas por la Red Natura 2000, cumplimiento de la directiva marco del agua o actuaciones para preservar el hábitat de especies protegidas.

En España, el proyecto obtuvo a finales de 2010 la Declaración de Impacto Ambiental, un informe preceptivo del Ministerio de Medio Ambiente español que garantiza que se cumplen todos los requisitos medioambientales. Para definir el trazado de la interconexión, se intentó aprovechar al máximo las infraestructuras ya creadas, como el tren de alta velocidad o las autopistas. Y muy importante, en el diseño se tuvo cuidado de no afectar a masas forestales autóctonas, ni los lugares de interés comunitario (arroyos, zonas de servidumbre), así como respetar las paradas biológicas de la nutria, el cernícalo primilla o la tortuga mediterránea.

Se efectuó un seguimiento hidrogeológico, tanto de las aguas subterráneas como de las superficiales, para garantizar la vigilancia específica de los recursos hídricos del macizo de las Alberas y se utilizaron modernas técnicas de perforación para atravesar los principales ríos sin afectar al caudal del agua ni a la calidad de la misma. La perforación bajo el río Tec fue especialmente compleja. Inelfe, conforme a su compromiso de respeto de los hábitats, de la fauna y de la flora, recreó el espacio vital de determinados animales, como el del galápago leproso, ya que el trazado de la interconexión pasaba sobre su antigua morada. Incluso se creó un lago artificial para la tortuga mediterránea y los ejemplares se anillaron para seguir su evolución en el nuevo hábitat.

En una obra de esta envergadura era inevitable la generación de residuos y excedentes de excavación. En todo momento, para Inelfe era indispensable conseguir la reutilización de los mismos y la restauración del paisaje y de los caminos existentes. Y así fue. Por ejemplo, los excedentes vegetales generados tras la construcción de la estación conversora de Santa Llogaia se utilizaron para restaurar la boca del túnel y la mayor parte de los materiales sobrantes (120.000 m3) de la perforación del túnel se han destinado a la ampliación de la autopista A-9, en Francia.

 

Apuesta por el empleo local y social

Inelfe primó la contratación de empresas locales para los trabajos auxiliares de las obras, casi siempre en colaboración con los ayuntamientos de la zona, tanto del Rosellón como de Gerona. En el sur de Francia se crearon al menos 80 puestos de trabajo gracias a los 20 millones de euros destinados a las pequeñas empresas ligadas al proyecto. Se estima un nivel similar de creación de empleo en España. En la contratación directa, se tuvo en cuenta a los colectivos con problemas de inserción laboral. En el lado español, por ejemplo, todas las instalaciones auxiliares dentro del túnel se adjudicaron a empresas que trabajan dentro de la asociación de disminuidos psíquicos con lo que se consiguió un retorno al territorio de la inversión realizada.

2008
27 de Juny

Els governs espanyol i francès signen a Saragossa l'acord per a la interconnexió elèctrica entre els dos països.

2008
1 de Octubre

L'empresa espanyola Red Eléctrica de España (REE) i la francesa
Réseau de Transport d’Électricité (RTE) constitueixen a parts iguals la societat mixta Inelfe per dur a terme la interconnexió elèctrica.

2009-2010

Fase de concertació i definició detallada del projecte.

2010
13 de Desembre

REE obté la declaració d'impacte ambiental del projecte.

2010
16 de Desembre

INELFE adjudica a Siemens i a Prysmian la construcció de la
interconnexió elèctrica.

2011
1 de Febrer

INELFE adjudica al consorci liderat per Eiffage TP i Dragados la construcció del túnel per a la interconnexió elèctrica.

2011
Maig

RTE obté la declaració d'utilitat pública del projecte.

2011
6 de Octubre

El Banc Europeu d'Inversions signa un préstec de 350 milions
d'euros amb INELFE, RTE i REE per finançar la construcció de la interconnexió.

2011-2014
Des de maig de 2011 fins a finals de 2014

Realització dels treballs: estacions convertidores, túnel i enllaços subterranis.

2015
Febrer

Inauguració per la finalització dels treballs.

2015

Proves i integració de la línia a la xarxa de transport.

2015
Finals de 2015

La línia Baixàs-Santa Llogaia comença a funcionar de manera comercial.

El professor Renan Viguié narra en un llibre la història de les interconnexions entre França i Espanya

"La travessa elèctrica dels Pirineus" és el títol de la investigació realitzada per Renan Viguié al voltant de les interconnexions elèctriques entre França i Espanya, des de l’època d’entreguerres fins als nostres dies. És la primera vegada que el pas del corrent a través d’una frontera és objecte d’un estudi històric, alhora minuciós i sintètic.

Llegir més

La història de la interconnexió en un documental

“Interconnectats” és un documental d’RTE i REE

Llegir més

El president del Govern espanyol i el primer ministre francès inauguren la interconnexió elèctrica entre Espanya i França

• La nova infraestructura elèctrica, de 64,5 km de longitud, ha suposat una inversió de 700 milions d’euros i duplicarà la capacitat d’interconnexió entre els dos països.

• Iniciat el 2008, el projecte ha estat per a Red Eléctrica de España (REE) i per a Réseau de Transport d’Électricité (RTE) un repte tecnològic en el camí cap al mercat únic europeu de l’energia

Llegir més

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables per on circularà l’electricitat entre França i Espanya ja "serpentegen" al túnel de la interconnexió que uneix els dos països. La instal•lació va acabar a finals d’octubre i ha suposat un procés molt minuciós i d’una gran precisió. Per desenrotllar i col•locar els cables en els suports de l’interior del túnel s’ha utilitzat la tècnica de l’"snaking", un moviment sinusoïdal, semblant al d’una serp, que proporciona al cable una curvatura suficient per absorbir sense dificultat la dilatació que produeix el pas del corrent.
Llegir més

Un pas més en la interconexió entre França i Espanya, la línia Bescanó-Santa Llogaia de 400 kV ja està operativa

Des del passat 7 d’octubre, l’electricitat ja circula per la línia de 400 kV Bescanó-Santa Llogaia, el que suposa un pas més en la nova interconnexió elèctrica entre França i Espanya, ja que a Santa Llogaia hi ha l’estació conversora de la interconnexió que promou la societat mixta Inelfe, integrada a parts iguals per Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Transport d’Electricité (RTE), que permetrà duplicar la capacitat d’intercanvi d’energia entre els dos països.

Llegir més
Work on the Interconnection Project is Completed

Finalitzen les obres de la interconnexió

Després de dos anys de treball, aquest estiu ha finalitzat l’excavació de les rases de la nova interconnexió elèctrica entre França (Baixàs) i Santa Llogaia (Espanya), així com la construcció de les estacions conversores.




Llegir més

Comença l’estesa dels cables al túnel de la interconnexió

L’estesa dels cables de la nova interconnexió elèctrica entre França i Espanya ha arribat al túnel que travessa els Pirineus pel massís de l’Albera. Cap a les 9 del matí del 31 de juliol, 28 treballadors especialitzats van guiar l’enfilat del cable dintre dels tubs inserits a les rases del túnel, que té una longitud de 8,5 quilòmetres. Caldran 34 quilòmetres de cable. El desplegament es va fer a una velocitat de 12 metres per minut. Al final de la jornada s’havien alliberat 150 metres de cable. L’estesa del cablejat representa el penúltim pas cap al final d’una obra titànica que duplicarà la capacitat d’interconnexió elèctrica entre França i Espanya.

Llegir més
Festival Peralada

La 28 edició del Festival de Peralada compta un any més amb el suport d’Inelfe

Avui comença la 28 edició del Festival Castell de Peralada, el certamen estiuenc més important del sud d’Europa pel que fa a òpera, dansa i música clàssica. Fins el 16 d’agost passaran pel festival destacats artistes internacionals com ara Piotr Beczala, Sonya Yoncheva, Gérard Depardieu, Anouk Aimée, Tamara Rojo i l’English National Ballet, Jonas Kaufmann, Sara Baras, Josep Maria Flotats, Xavier Sabata i Ángeles Blancas, entre d’altres.

Llegir més

Els responsables d’RTE ressalten la concertació que s’ha assolit durant tot el projecte

DOMINIQUE MAILLARD I DIDIER MATHUS VISITEN LES OBRES DE LA INTERCONNEXIÓ


Llegir més

Finalitza la perforació del túnel de la interconnexió elèctrica Espanya-França

Avui han finalitzat els treballs de perforació del túnel de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, amb l’arribada de la tuneladora Albera al punt de trobada amb la seva homòloga francesa Canigó. El túnel, de 3,5 m de diàmetre, transcorre paral•lel al de la línia del tren d’alta velocitat i enllaça els municipis de la Jonquera a Espanya i de Montesquieu-des-albères a França, en un traçat de 8,5 km que permet a la línia de 320 kV en corrent continu unir elèctricament Espanya amb França a través dels Pirineus amb el mínim impacte mediambiental.

Llegir més

CONTACTE PREMSA

Gabinetedeprensa@ree.es
Stephen.marie@rte.france.com

ZONA DE PREMSA

  • Notes de premsa
  • Imatges alta resolució
  • Manual de marca
  • Iconografia

Anar a zona de premsa

VÍDEOS

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Autor: Philippe Grollier

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Autor: Philippe Grollier

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Els cables ja "serpentegen" a la galeria tècnica de la interconnexió

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Estesa de cable a l’entrada del túnel, costat francès

Autor: Philippe Grollier

Embedded thumbnail for La història de la interconnexió en un documental

La història de la interconnexió en un documental

Embedded thumbnail for Interconnexió elèctrica Espanya-França

Interconnexió elèctrica Espanya-França

Autor: Aitor nelfes

Embedded thumbnail for Trailer visita virtual

Trailer visita virtual

Embedded thumbnail for Trailer La història de la interconnexió

Trailer La història de la interconnexió

Envia'ns les teves preguntes

Assegureu-vos que la vostra pregunta arribi a la persona adequada. Trieu un tipus de pregunta per garantir la millor i més ràpida resposta.


Requeriments de càrrega
UE

The sole responsibility of this publication lies with the author. The European Union is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

© Inelfe (INterconexión ELéctrica Francia - España), INELFE SAS. Tour Initiale, 1 terrasse Bellini TSA 41 000. 92 919 Puteaux la Défense Cedex